Privatització d’AENA: oportunitat perduda per corregir un desbarat

Si qualque cosa ha destacat a la premsa balear d’avui, això ha estat l’entrada de la Banca March i el Grup Barceló al consell d’administració d’Aena, com a socis preferents els primers (amb un 8% de les accions) i com a consellers independents els segons.

Les paraules d’autocomplaença no han trigat en arribar, pràcticament monopolitzant els informatius, i transmetent a la ciutadania un fals missatge d’èxit. “Excel·lent notícia”, “tranquil·litat”, “garanties”, “importància estratègica” i fins i tot “defensa del fet insular” (per absurd que pugui semblar) han estat les paraules de moda.  Bravo! Som els millors!

Ara baixem els peus a terra, prenem una respiració profunda, i parem-nos a reflexionar una estona. Escolta, tu, l’objectiu no era la gestió pròpia de Son Sant Joan? I el 51% que es reserva l’Estat? Realment defensarà una entitat financera els interessos dels mallorquins?

La trista realitat és que amb aquesta manera de pseudo-privatitzar Aena el que ha fet l’Estat és blindar un model obsolet i mastodòntic de gestió centralitzada dels aeroports. Si abans hi havia una esperança de cessió de competències per part de l’Estat -un simple acte administratiu-, ara ens trobam amb tota una estructura empresarial amb interessos monopolístics que no amollarà tan fàcilment l’aeroport amb més rendibilitat d’Espanya. Fins mai, Son Sant Joan!

Principals operadors aeroportuaris del món.
(milions de passatgers).

El cas d’Aena és  únic al món. Es tracta d’un monstre que presumeix de ser el major gestor aeroportuari per volum de passatgers, amb gairebé el doble que el segon -l’aeroport internacional d’Atlanta, que amb 94,4 milions d’usuars és el que mou més gent-. També fa ombra als consorcis de París (AdP -propietària del Charles de Gaulle, Orly i Le Bourget, a més d’operar sota llicència alguns a la francofonia-), Londres (HAH -Heathrow, Southhampton, Glasgow i Aberdeen-) i Fràncfort (Fraport).

Si vos hi heu fixat, hi ha una diferència qualitativa substancial entre Aena i la resta dels gestors esmentats: mentre Aena gestiona gairebé tots els aeroports de l’Estat Espanyol de forma monpolística, els altres son de titularitat municipal (Atlanta) o consorcis público-privats de caràcter local que competeixen a escala global.

La necessitat de diners que tenia l’Estat representava, en certa manera, una gran oportunitat per desmuntar aquest sistema. Aena s’hauria d’haver limitat a la navegació aèria, cedint la titularitat dels aeroports a l’administració local o regional, i -per fer caixa- donar pas a l’entrada de capital privat a cada un d’ells -normalment empresaris amb clars interessos a la regió, qualque entitat financera que garanteixi la viabilitat econòmica, i una multinacional que aporti la tecnologia i el know how (Abertis, Ferrovial, etc.)-. I a partir d’aquí, que cada aeroport competeixi per oferir el millor servei possible a l’usuari.

Però al final, en comptes del sentit comú, el que ha primat és el patriotisme ranci i els interessos creats. S’han repartit un 21% del capital entre amiguets, com a socis privilegiats, mentre el 28% cotitzarà… a la borsa de Madrid. I el turisme que rep aquest país continuarà sent planificat de forma centralitzada i centralista, sense comptar per res amb els interessos de la gent local.

Però fins i tot amb el rebuig declarat per part de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), el Govern Central no ha fet marxa enrere. Spain is different!