El mal holandès, o per què la sobirania fiscal no servirà per finançar la despesa social

Costa des Gas

La ‘Costa des Gas’, un exemple d’indústria a Mallorca

Hi havia un temps en què les Illes Balears eren un focus industrial incipient. Tots hem sentit històries dels nostres avis, banyant-se a Ca’n Barberà i veient la fàbrica de fosfats de Porto Pi al fons. I a casos com el meu –fill d’alemanys-, a través de vestigis patrimonials catalogats com ara la fàbrica de catifes de Ca’n Morató.

Però tots aquests moments es perderen en el temps, com les llàgrimes a la pluja: a la indústria li arribà l’hora de morir.

A poca gent se li escapa que el botxí fou el turisme massiu, però pocs coneixen els mecanismes econòmics pels quals succeeix això. I moltíssim menys són capaços de traduir-los al contexte actual, en vista de com s’articulen nombroses propostes polítiques.

Irònicament, quan el Mediterrani està amenaçat pels sondejos petroliers, hem de comparar el procés de “balearització” amb el que succeí amb el descobriment d’hidrocarburs a la Mar del Nord a la dècada dels anys 60: és el que entre economistes es coneix com a “mal holadès”.

Sota aquest nom es cataloguen tota una sèrie de fenòmens negatius vinculats a l’entrada massiva de moneda de l’exterior. Al cas dels Països Baixos això es traduí en una forta apreciació del florí, i la conseqüent pèrdua de competitivitat de la indústria nacional… i a les Balears, per la inflació de salaris i preus. Per més detalls, llegiu aquest article de Cinco Días, i consulteu la Viquipèdia.

Veient l’evolució de l’Índex de Preus al Consum (IPC), històricament més alt a les Illes que a la Península, i sobre tot els desbaratadíssims preus immobiliaris –clar exemple de “sector no comerciat” dins el model teòric-, un es pot fer fàcilment a la idea del que va ofegar a la indústria balear a partir de mitjans de segle XX, i per què no és gens fàcil crear nou teixit productiu en l’actualitat –per moltes bones paraules que hi posem-.

Però l’economia balear tingué en part tres vàlvules d’escapament molt importants, que limitaren l’efecte perniciós del turisme de masses sobre l’economia. Per un costat, les importacions i el factor humà –amb una fortíssima immigració- varen ajudar a contenir salaris i preus, expandint l’oferta molt per damunt del que les Illes donaven de si. Per l’altre, les grans cadenes hoteleres començaren a utilitzar els guanys generats a les Balears per invertir-los a gran escala a la resta del món. I finalment, l’Estat Espanyol començà a “munyir-nos” amb un esgarrifant dèficit fiscal del 14% del PIB.

Tot i així, el diferencial d’inflació entre Balears i Península –no en parlem ja de la resta d’Europa- es manté any rere any amb poques excepcions, deixant palès que encara hi ha un excés de diners en circulació que caldria esterilitzar de qualque manera.

IPC balear vs. IPC espanyol.  Cal destacar que al calcul de l'IPC oficial  s'infraponderen els preus immobiliaris.

IPC balear vs. IPC espanyol.
Cal destacar que al calcul de l’IPC oficial s’infraponderen els preus immobiliaris.

Vist aquest contexte general, no deixa de ser preocupant observar com gairebé totes les forces polítiques de les Illes prometen grans millores de benestar social, noves inversions o baixades d’imposts comptant amb presumptes renegociacions del finançament o fins i tot la molt improbable sobirania fiscal.

Vergonya, cavallers, vergonya! O el que volen és enfonsar definitivament l’economia balear amb una espiral inflacionista –en augmentar fortament els diners en circulació, sense que l’oferta s’hi pugui adaptar perquè ja opera al seu màxim potencial-, o més aviat intenten amagar la seva incapacitat per articular un model econòmic alternatiu sota l’excusa barata de “Madrid ens roba”.

No es tracta aquí de justificar l’espoli fiscal, sinó de deixar palès que no hem de comptar amb aquests diners per fer els nostres pressuposts. De cap de les maneres! Als països productors de petroli han après bé la lliçó, esterilitzant l’excés de diners invertint-los a l’estranger (els famosos “fons d’inversió sobirans”). És el que hauríem de fer nosaltres en cas de recuperar el control total sobre els nostres imposts.

I referent al crònic dèficit en despesa social que tenen les Balears, cal cercar les responsabilitats entre la nostra pròpia classe política. Perquè, ara que sabem que ens hem d’oblidar totalment dels diners “que van a Madrid i no tornen”, ja són faves comptades: o pujam imposts per finançar aquestes despeses (podria ser amb una eco-taxa, per exemple, que impacta menys sobre la població local), o retallam d’altres partides (deixar d’invertir en autopistes que destrueixen el territori…). No hi ha gaire més cosa a fer.

Per descomptat que hi haurà infinits matisos en el que és possible i el que és impossible. Nínxols de creixement potencial infrautilitzat –pens en la mà d’obra qualificada a l’atur -. Polítiques d’oferta que alleugereixin la pressió de la demanda. Oferir serveis públics essencials amb bens majoritàriament d’importació –material ferroviari-, ja que d’aquesta manera els diners també surten de la nostra economia. I així un llarg etcètera.

Però tots aquests matisos no ens han de fer perdre de vista la imatge general plantejada abans: les responsabilitats són majoritàriament a casa, i les hem de fer nostres sense posar-hi més excuses. Cal que canviem de mentalitat d’una vegada, per prendre les regnes del nostre destí amb contundència.

Advertisements
This entry was posted in Uncategorized and tagged , , . Bookmark the permalink.

One Response to El mal holandès, o per què la sobirania fiscal no servirà per finançar la despesa social

  1. Pingback: La vida a les Illes Balears, vistes per l’OCDE | Economia Balear

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s